dissabte, 14 de maig del 2011

Alfabet

Què és un alfabet? Quin origen té? Com eren els primers sistemes d'escriptura?

Sabíeu que el nostre alfabet està emparentat amb el grec, l'àrab i l'hebreu entre d'altres? Aquí us ensenyo un ppoint perquè en veieu l'evolució:



Algunes coses sobre l'origen fenici del nostre alfabet:

-El nom i l'ordre de les lletres l'hem heretat directament d'aquest poble. Per exemple:

A: alef= "bou" (si dibuixeu una A al revés, no veieu un cap de bou?)
B: Bet= "casa"
Γ: Gimmel= "camell": d'aquesta lletra hem heretat la C, que és la mateixa però amb un traç més encorvat.

Així que la propera vegada, quan veieu alguna cosa escrita en àrab o en hebreu, sabreu que té moltes més coses en comú de les que us penseu!

dilluns, 4 d’abril del 2011

Propostes obligatòries

Cap al 2008, quan el nostre país encara no havia estat víctima de les retallades pressupostàries, hi havia molts professors substituts com jo que, tot i acabar d'entrar a llistes, teníem la sort de poder treballar en un centre durant alguns mesos seguits, cosa impensable a aquestes alçades.

En aquell temps recordo que encara hi havia bonança, o almenys això era el que ens feien creure els nostres polítics: xecs bebè, ajudes per al lloguer per joves... Tot eren subvencions per a qualsevol camp de la vida quotidiana de la gent. Només es parlava de creixement. La paraula crisi era tabú, encara que hi havia alguns profetes que ja feia temps que deien que la "bombolla petaria", fent referència especialment a l'economia del totxo en la qual s'havia basat en nostre país, i de la que ara, en gran mesura, en paguem les conseqüències.

D'aquells moments de bonança, en que la gent com jo, sense adonar-nos, teníem la sort d'estar treballant, recordo un claustre en què es va plantejar als professors funcionaris fer hores extres a canvi d'una pujada substancial en la seva nòmina. La resposta va ser unànime: ningú no ho acceptaria, ja fos per solidaritat o per qüestions personals. Carregar amb més hores que les 18 lectives suposava un increment molest de la feina diària del professorat. A més, també hi havia un sentiment de compassió per aquells interins que recollíem les engrunes que produïen les jubilacion i les baixes per malaltia dels funcionaris. Però sobretot hi havia el temor que aquesta mesura, si molts centres l'acataven, s'acabés fent obligatòria a tot el personal docent sense gaudir d'extres en el sou.

Efectivament, l'amenaça que planava sobre el col·lectiu es va anar fent realitat amb escreix: el 2010 van reduir el sou dels funcionaris: els professors han de fer la mateixa feina amb menys sou. I ara, la Consellera d'Educació Irene Rigau no para de repetir allò de "fer més amb menys", al·ludint l'eficiència d'uns docents que ja fa temps estan desmotivats.

I es que, avui ens arriba la nefasta notícia que el Departament d'Educació vol retallar la plantilla de 5000 docents interins. I com ho aconseguirà? Obligant el personal a augmentar la seva càrrega lectiva sense cap tipus d'incentiu econòmic.

Aquesta retallada de ben segur afectarà la manera de treballar dels professors: amb més càrrega lectiva, hi haurà menys qualitat docent i menys implicació. A més, si les plantilles es veuen reduïdes, els alumnes menys avantatjosos, tindran més dificultats per arribar al nivell d'estudis, ja que això afectarà directament als desdoblaments i classes de reforç.

En última instància, som aquells substituts que, sent l'últim mico de la llista abans treballàvem, i ara no ho podrem ni somiar.

divendres, 18 de juny del 2010

NOMINA SI NESCIS...

NOMINA SI NESCIS, PERIT ET COGNITIO RERUM/SI DESCONEIXES EL NOM DE LES COSES, DESAPAREIX EL QUÈ EN SAPS D’ELLES


Linné o Linnaeus, pare de la taxonomia científica, ho va dir ben clar: « si nomina nescis, perit et cognitio rerum » (si igores el nom de les coses, també desapareix el coneixement d’elles).


Biologia : L’explicació de qualsevol concepte passa per una definició, que té el seu origen en l’etimologia, que és d’on surt gran part del llenguatge científic: quants estudiants de biologia hi ha que no entenen perquè de vegades l’adjectiu d’un nom científic acaba en -is, i d’altres en –e? (Nasturitium officinale o salvia officinalis).

A ningú que hagi estudiat cultura grega, no se li oblidarà el poder cicatritzant que té l’Aquileia Milefolium, ja que amb aquesta planta Aquil·les guaria els seus companys durant la Guerra de Troia.


Astronomia: L’origen del nom de 44 de les 88 constel·lacions tenen l’explicació en la mitologia grega. El nom aparentment complex del 63 satèl·lits de Júpiter.

Molts alumnes de matemàtiques interpretarien millor els enumciats dels problemes si sabessin que el sufix –nd- de sumando, multiplicando, dividendo significa “s’ha de”.


Ciències de la Salut: A un futur metge, alumne de ciències de la Salut li convindrà saber un parell d’ètims grecollatins ben presents a través dels quals podrà interpretar un bon grapat de compostos de caire complex: sabent què vol dir hema-, podrà deduir ràpidament compostos com de hematoma, hemoglobina, hematia, hemorroide, paquihema, leucèmia....

Un futur alumne de psicologia farà bé de saber d’on prové el nom de la especialitat que estudia. I si repassa Freud s’adonarà que és bàsic conèixer la mitologia grega per entendre els conceptes de complexe d’Èdip o d’Electra.


D’exemples així en podríem trobar a cabassos per continuar defensant uns estudis que malhauradament, estan desapareixent.

dimecres, 2 de juny del 2010

Sait Faik

La poesia de Sait Faik és senzilla, descriptiva, pintoresca, dura. M’agrada perquè és com un quadre de la societat turca de la seva època. El poeta es compadeix del pobre, del desgraciat que treballa per quatre rals, del delinqüent que no té cap altra sortida. Pinta les aigües del Bòsfor, dibuixa el pont, la torre de Galatea. Reprodueix la olor a peix, els crits i els riures dels pescadors de ciutat. Però també entra dins la seva persona i analitza les seves frustracions, les seves debilitat. Present està la seva desesperació a l’hora d’estimar la seva jove amant. Escolpeix estàtues nues dins la seva imaginació...

El Puente
Acaso los hombres se imaginan el Puente
Sin atravesar el Puente?
(...)
Pasadas las diez de la noche, alguien contempla los barcos y las luces, y sonríe.
Ay! Si le compraran un billete, sería tan fácil dar la vuelta al mundo;
El que está a su lado, desea ir, pero no piensa ir,
Para él todo es mentira, fantasía y melancolía.
Los que deambulan buscando un amigo
Deben apartarse de él...
No es posible hacer amigos en el Puente.
Des del Puente sólo se contempla.

Traducció de Mukadder Yaycioglu i Fernando García Burillo

dimarts, 20 d’abril del 2010

Rampoines inútils

Fa un llarg suspir mentre observa el camí que emprèn el fum que surt de dins seu; en el trajecte, perd l’espessor , i finalment se l’empassa una finestra oberta, tot just quan aconsegueix pintar els seus pensaments del blanc del fum. Truquen al telèfon. Torna a inspirar narguile. Les bombolles repiquen dins del recipient. A l’altra banda una noia amb accent sudamericà li ofereix una oferta d’internet, telèfon i televisió imposible de refutar. Torna a expulsar aire tenyit de blanc. Pensa la manera en treure’s aquella televenedora del damunt sense ser groller; el problema és que mai ha après a dir que no. No li interessa en absolut el què li ofereix aquella companyia. Però no troba la manera. Acaba confessant el seu número de compte, tot signant un contracte virtual “d’alta seguretat” per telèfon. D’aquí tres dies, se sent a l’altra banda del telèfon, vindrà un tècnic a instal•larl-i la línia, i durant el transcurs d’aquesta setmana rebrà un router wifi amb el què podrà navegar per internet a la màxima velocitat.
Des que té aquest telèfon que li van vendre a la porta de casa, no fa més que acumular trastos que li encolomen telemàticament: un coixí per no patir mal de cervicals, una manta elèctrica pel mal d’esquena, una bicicleta estàtica, unes plantilles miraculoses per les sabates, un quit de ganivets infalibles que tallen qualsevol metall com si es tractés de mantega.
Tota la seva casa està coberta per aquests objectes estrafolaris. Ha arribat a tenir por de no poder atravessar el passadís, perquè cada vegada es fa més estret; ja fa temps que no veu el color de les parets. Espera que no vingui cap pintor a oferir-li cap servei.