dilluns, 4 d’abril del 2011

Propostes obligatòries

Cap al 2008, quan el nostre país encara no havia estat víctima de les retallades pressupostàries, hi havia molts professors substituts com jo que, tot i acabar d'entrar a llistes, teníem la sort de poder treballar en un centre durant alguns mesos seguits, cosa impensable a aquestes alçades.

En aquell temps recordo que encara hi havia bonança, o almenys això era el que ens feien creure els nostres polítics: xecs bebè, ajudes per al lloguer per joves... Tot eren subvencions per a qualsevol camp de la vida quotidiana de la gent. Només es parlava de creixement. La paraula crisi era tabú, encara que hi havia alguns profetes que ja feia temps que deien que la "bombolla petaria", fent referència especialment a l'economia del totxo en la qual s'havia basat en nostre país, i de la que ara, en gran mesura, en paguem les conseqüències.

D'aquells moments de bonança, en que la gent com jo, sense adonar-nos, teníem la sort d'estar treballant, recordo un claustre en què es va plantejar als professors funcionaris fer hores extres a canvi d'una pujada substancial en la seva nòmina. La resposta va ser unànime: ningú no ho acceptaria, ja fos per solidaritat o per qüestions personals. Carregar amb més hores que les 18 lectives suposava un increment molest de la feina diària del professorat. A més, també hi havia un sentiment de compassió per aquells interins que recollíem les engrunes que produïen les jubilacion i les baixes per malaltia dels funcionaris. Però sobretot hi havia el temor que aquesta mesura, si molts centres l'acataven, s'acabés fent obligatòria a tot el personal docent sense gaudir d'extres en el sou.

Efectivament, l'amenaça que planava sobre el col·lectiu es va anar fent realitat amb escreix: el 2010 van reduir el sou dels funcionaris: els professors han de fer la mateixa feina amb menys sou. I ara, la Consellera d'Educació Irene Rigau no para de repetir allò de "fer més amb menys", al·ludint l'eficiència d'uns docents que ja fa temps estan desmotivats.

I es que, avui ens arriba la nefasta notícia que el Departament d'Educació vol retallar la plantilla de 5000 docents interins. I com ho aconseguirà? Obligant el personal a augmentar la seva càrrega lectiva sense cap tipus d'incentiu econòmic.

Aquesta retallada de ben segur afectarà la manera de treballar dels professors: amb més càrrega lectiva, hi haurà menys qualitat docent i menys implicació. A més, si les plantilles es veuen reduïdes, els alumnes menys avantatjosos, tindran més dificultats per arribar al nivell d'estudis, ja que això afectarà directament als desdoblaments i classes de reforç.

En última instància, som aquells substituts que, sent l'últim mico de la llista abans treballàvem, i ara no ho podrem ni somiar.