En arribar el primer que un troba d'aquesta illa són dues coses: la lluminositat encegadora del sol que rebota sobre les parets blanques, i la xafogor que s'aferra al cos sense voler-te deixar.
Baixes del cotxe per preguntar on és l'institut on treballaràs a un edifici que sembla oficial. Hi posa: "Associació de docents de Formentera". El lloc idoni, penso. Li demano l'adreça a un home major, cabells blancs, la xafogor de què parlada enganxada en tots els racons del seu cos. Tranquil em respon que vaig en direcció contrària. Tranquil·lament, torna a entrar al seu despatx a realitzar la seva feina.
Canvio de direcció i veig una sèrie d'edificis que només poden ser instal·lacions educatives. Trepitjo l'institut per primera vegada. Un edifici de color clar, en consonància amb el paisatge que domina l'illa. A dins, cinc o sis professors tant o més desconcertats que jo d'haver anat a parar a una destinació tan estranya. Es parla de la dificultat de trobar casa en un lloc tan poblat en temporada alta. S'intercanvien alguns telèfons. Trucar, buscar...
Exhausta del viatge, m'assec al bar de Can Rafal. Allí ja m'han dit que no tenen cap habitació disponible. Assaboreixo la canya que m'he demanat i veig passar la gent que té la vida solucionada: gent que deu estar en un hostal, en un hotel, que deu viure aquí...
El cambrer es dirigeix a mi:
-És fotut això: apa, te criden i vés cap a Formentera a cercar-te sa vida. És ben fotut això...
Assenteixo. Dic que em costarà molt trobar un lloc on passar la primera nit. Si pugués trobar alguna cosa per aquesta nit...
M'aixeco. He de començar a treballar: demano per tots els racons si algú coneix algú que conegui algú que sàpiga d'algú altre que llogui alguna coseta per la illa...
Entro al supermercat, a la peixateria, als restaurants i als bars. Al forn de pa. Alguns llocs em miren amb cara de circumstàncies: els amos són italians i no en saben res d'això. En d'altres em donen alguns telèfons de contacte... Llocs que es lloguen d'aquí uns dies; esclar, s'ha d'amortitzar la temporada alta...
Sense massa esperances, entro dins un lloc. No sé ben bé quina mena de negoci deu ser, però la porta és oberta. Deixo anar la mateixa cantarella: "que sap d'algú que sàpiga d'algú que conegui algú que..."
-Doncs aquí lloguem apartaments, i justament només me'n queda un que si vols ara mateix t'ensenyo...
Salvada...
El veig. El miro i el remiro. La oferta m'interessa i es nota. Signo contracte. Pago fiança i mes i porto els trastos de dins el cotxe. Una feina que em sembla una delícia tenint en compte en la situació que em trobava fa unes hores...
I ara ja estic aquí, a punt per començar una nova vida. Matriculant-me a tots els idiomes que s'oferten a l'Escola Oficial d'Idiomes, assabentant-me de tota mena de cursets. Fent excursions per la illa, solucionant problemes trivials com l'adquisició d'una televisió o la instal·lació d'internet a casa...
dimarts, 6 de setembre del 2011
dissabte, 21 de maig del 2011
Comentari en resposta a l'article de Salvador Sostres
Aquest és el comentari que li he fet a Salvador sostres, autor d'aquest article: http://salvadorsostres.com/v2/index.asp?autor=1&dia=20&mes=5&ano=2011
"Benvolgut senyor Sostres,
una servidora ha estudiat Filologia Clàssica a la Universitat, ha fet feinetes durant els seus estudis per no dependre dels pares, parla català, anglès i grec modern i ha començat a guanyar-se els seus primers sous fent de professora de Secundària allà on bonament ha pogut: tant a Catalunya, com a les Illes Balears.
Una servidora forma part d'aquesta xacra que vostè diu, juntament amb molts altres arquitectes, fisioterapeutes, relligadors, empresaris, enfermeres, metges i metgesses, professors i mestres que estan farts que sempre manin els mateixos. Tots tenim ofici, però sense benefici."
"Benvolgut senyor Sostres,
una servidora ha estudiat Filologia Clàssica a la Universitat, ha fet feinetes durant els seus estudis per no dependre dels pares, parla català, anglès i grec modern i ha començat a guanyar-se els seus primers sous fent de professora de Secundària allà on bonament ha pogut: tant a Catalunya, com a les Illes Balears.
Una servidora forma part d'aquesta xacra que vostè diu, juntament amb molts altres arquitectes, fisioterapeutes, relligadors, empresaris, enfermeres, metges i metgesses, professors i mestres que estan farts que sempre manin els mateixos. Tots tenim ofici, però sense benefici."
dimarts, 17 de maig del 2011
Filogelos: el primer recopilatori d'acudits.
Filogelos (φιλόγελος), en grec vol dir "amant del riure" i és el primer recopilatori que es coneix d'acudits del món occidental, elaborat entre el s. IV i III. Però se'n coneixen d'anteriors: Ateneu explica que Filip II va encarregar a un club social perquè recopilés els acudits dels seus membres, i durant el s. II Plaute menciona, en una de les seves comèdies, dos dels acudits del recopilatori.
Els acudits estan agrupats per temes com professors, intel·lectuals, tontos, xarlatans, metges...
Aquí en teniu uns quants per anar fent boca. Alguns d'ells són d'un humor més aviat... negre!
-Un home va deixar embarassada una de les seves esclaves. El seu pare li va recomanar que, per evitar problemes amb la futura herència, matés tots els seus fills il·legítims. A això el seu fill respongué: "pare, primer mata els teus!".
-Hi havia un home que s'havia volgut suïcidar penjant-se, però la corda es va trencar, va caure al terra i es va obrir el cap. Llavors, va anar al metge perquè li curés la ferida per després tornar a casa i suïcidar-se.
-Va un al metge i li diu: "doctor, quan m'aixeco tinc marejos i no començo a trobar-me bé fins al cap de mitja hora". I el metge li diu: "doncs lleva't mitja hora més tard!".
-Un abderita va seguir el ritual de cremar el seu pare mort. Al cap d'una estona va anar cap a casa seva i va cridar a la seva mare que patia: "Hi ha poca llenya. Si vols deixar de sofrir, llença't a la pira!".
Més informació a
http://es.wikipedia.org/wiki/Philogelos
http://www.hs-augsburg.de/~harsch/graeca/Chronologia/S_post05/Philogelos/phg_text.html Versió en grec.
http://www.stoa.org/diotima/anthology/quinn_jokes.shtml Versió en anglès.
Que rigueu molt!!
Els acudits estan agrupats per temes com professors, intel·lectuals, tontos, xarlatans, metges...
Aquí en teniu uns quants per anar fent boca. Alguns d'ells són d'un humor més aviat... negre!
-Un home va deixar embarassada una de les seves esclaves. El seu pare li va recomanar que, per evitar problemes amb la futura herència, matés tots els seus fills il·legítims. A això el seu fill respongué: "pare, primer mata els teus!".
-Hi havia un home que s'havia volgut suïcidar penjant-se, però la corda es va trencar, va caure al terra i es va obrir el cap. Llavors, va anar al metge perquè li curés la ferida per després tornar a casa i suïcidar-se.
-Va un al metge i li diu: "doctor, quan m'aixeco tinc marejos i no començo a trobar-me bé fins al cap de mitja hora". I el metge li diu: "doncs lleva't mitja hora més tard!".
-Un abderita va seguir el ritual de cremar el seu pare mort. Al cap d'una estona va anar cap a casa seva i va cridar a la seva mare que patia: "Hi ha poca llenya. Si vols deixar de sofrir, llença't a la pira!".
Més informació a
http://es.wikipedia.org/wiki/Philogelos
http://www.hs-augsburg.de/~harsch/graeca/Chronologia/S_post05/Philogelos/phg_text.html Versió en grec.
http://www.stoa.org/diotima/anthology/quinn_jokes.shtml Versió en anglès.
Que rigueu molt!!
dissabte, 14 de maig del 2011
Alfabet
Què és un alfabet? Quin origen té? Com eren els primers sistemes d'escriptura?
Sabíeu que el nostre alfabet està emparentat amb el grec, l'àrab i l'hebreu entre d'altres? Aquí us ensenyo un ppoint perquè en veieu l'evolució:
Algunes coses sobre l'origen fenici del nostre alfabet:
-El nom i l'ordre de les lletres l'hem heretat directament d'aquest poble. Per exemple:
A: alef= "bou" (si dibuixeu una A al revés, no veieu un cap de bou?)
B: Bet= "casa"
Γ: Gimmel= "camell": d'aquesta lletra hem heretat la C, que és la mateixa però amb un traç més encorvat.
Així que la propera vegada, quan veieu alguna cosa escrita en àrab o en hebreu, sabreu que té moltes més coses en comú de les que us penseu!
Sabíeu que el nostre alfabet està emparentat amb el grec, l'àrab i l'hebreu entre d'altres? Aquí us ensenyo un ppoint perquè en veieu l'evolució:
L'alfabet llatí
View more presentations from evulitsa
Algunes coses sobre l'origen fenici del nostre alfabet:
-El nom i l'ordre de les lletres l'hem heretat directament d'aquest poble. Per exemple:
A: alef= "bou" (si dibuixeu una A al revés, no veieu un cap de bou?)
B: Bet= "casa"
Γ: Gimmel= "camell": d'aquesta lletra hem heretat la C, que és la mateixa però amb un traç més encorvat.
Així que la propera vegada, quan veieu alguna cosa escrita en àrab o en hebreu, sabreu que té moltes més coses en comú de les que us penseu!
dilluns, 4 d’abril del 2011
Propostes obligatòries
Cap al 2008, quan el nostre país encara no havia estat víctima de les retallades pressupostàries, hi havia molts professors substituts com jo que, tot i acabar d'entrar a llistes, teníem la sort de poder treballar en un centre durant alguns mesos seguits, cosa impensable a aquestes alçades.
En aquell temps recordo que encara hi havia bonança, o almenys això era el que ens feien creure els nostres polítics: xecs bebè, ajudes per al lloguer per joves... Tot eren subvencions per a qualsevol camp de la vida quotidiana de la gent. Només es parlava de creixement. La paraula crisi era tabú, encara que hi havia alguns profetes que ja feia temps que deien que la "bombolla petaria", fent referència especialment a l'economia del totxo en la qual s'havia basat en nostre país, i de la que ara, en gran mesura, en paguem les conseqüències.
D'aquells moments de bonança, en que la gent com jo, sense adonar-nos, teníem la sort d'estar treballant, recordo un claustre en què es va plantejar als professors funcionaris fer hores extres a canvi d'una pujada substancial en la seva nòmina. La resposta va ser unànime: ningú no ho acceptaria, ja fos per solidaritat o per qüestions personals. Carregar amb més hores que les 18 lectives suposava un increment molest de la feina diària del professorat. A més, també hi havia un sentiment de compassió per aquells interins que recollíem les engrunes que produïen les jubilacion i les baixes per malaltia dels funcionaris. Però sobretot hi havia el temor que aquesta mesura, si molts centres l'acataven, s'acabés fent obligatòria a tot el personal docent sense gaudir d'extres en el sou.
Efectivament, l'amenaça que planava sobre el col·lectiu es va anar fent realitat amb escreix: el 2010 van reduir el sou dels funcionaris: els professors han de fer la mateixa feina amb menys sou. I ara, la Consellera d'Educació Irene Rigau no para de repetir allò de "fer més amb menys", al·ludint l'eficiència d'uns docents que ja fa temps estan desmotivats.
I es que, avui ens arriba la nefasta notícia que el Departament d'Educació vol retallar la plantilla de 5000 docents interins. I com ho aconseguirà? Obligant el personal a augmentar la seva càrrega lectiva sense cap tipus d'incentiu econòmic.
Aquesta retallada de ben segur afectarà la manera de treballar dels professors: amb més càrrega lectiva, hi haurà menys qualitat docent i menys implicació. A més, si les plantilles es veuen reduïdes, els alumnes menys avantatjosos, tindran més dificultats per arribar al nivell d'estudis, ja que això afectarà directament als desdoblaments i classes de reforç.
En última instància, som aquells substituts que, sent l'últim mico de la llista abans treballàvem, i ara no ho podrem ni somiar.
En aquell temps recordo que encara hi havia bonança, o almenys això era el que ens feien creure els nostres polítics: xecs bebè, ajudes per al lloguer per joves... Tot eren subvencions per a qualsevol camp de la vida quotidiana de la gent. Només es parlava de creixement. La paraula crisi era tabú, encara que hi havia alguns profetes que ja feia temps que deien que la "bombolla petaria", fent referència especialment a l'economia del totxo en la qual s'havia basat en nostre país, i de la que ara, en gran mesura, en paguem les conseqüències.
D'aquells moments de bonança, en que la gent com jo, sense adonar-nos, teníem la sort d'estar treballant, recordo un claustre en què es va plantejar als professors funcionaris fer hores extres a canvi d'una pujada substancial en la seva nòmina. La resposta va ser unànime: ningú no ho acceptaria, ja fos per solidaritat o per qüestions personals. Carregar amb més hores que les 18 lectives suposava un increment molest de la feina diària del professorat. A més, també hi havia un sentiment de compassió per aquells interins que recollíem les engrunes que produïen les jubilacion i les baixes per malaltia dels funcionaris. Però sobretot hi havia el temor que aquesta mesura, si molts centres l'acataven, s'acabés fent obligatòria a tot el personal docent sense gaudir d'extres en el sou.
Efectivament, l'amenaça que planava sobre el col·lectiu es va anar fent realitat amb escreix: el 2010 van reduir el sou dels funcionaris: els professors han de fer la mateixa feina amb menys sou. I ara, la Consellera d'Educació Irene Rigau no para de repetir allò de "fer més amb menys", al·ludint l'eficiència d'uns docents que ja fa temps estan desmotivats.
I es que, avui ens arriba la nefasta notícia que el Departament d'Educació vol retallar la plantilla de 5000 docents interins. I com ho aconseguirà? Obligant el personal a augmentar la seva càrrega lectiva sense cap tipus d'incentiu econòmic.
Aquesta retallada de ben segur afectarà la manera de treballar dels professors: amb més càrrega lectiva, hi haurà menys qualitat docent i menys implicació. A més, si les plantilles es veuen reduïdes, els alumnes menys avantatjosos, tindran més dificultats per arribar al nivell d'estudis, ja que això afectarà directament als desdoblaments i classes de reforç.
En última instància, som aquells substituts que, sent l'últim mico de la llista abans treballàvem, i ara no ho podrem ni somiar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)