NOMINA SI NESCIS...

NOMINA SI NESCIS, PERIT ET COGNITIO RERUM/SI DESCONEIXES EL NOM DE LES COSES, DESAPAREIX EL QUÈ EN SAPS D’ELLES


Linné o Linnaeus, pare de la taxonomia científica, ho va dir ben clar: « si nomina nescis, perit et cognitio rerum » (si igores el nom de les coses, també desapareix el coneixement d’elles).


Biologia : L’explicació de qualsevol concepte passa per una definició, que té el seu origen en l’etimologia, que és d’on surt gran part del llenguatge científic: quants estudiants de biologia hi ha que no entenen perquè de vegades l’adjectiu d’un nom científic acaba en -is, i d’altres en –e? (Nasturitium officinale o salvia officinalis).

A ningú que hagi estudiat cultura grega, no se li oblidarà el poder cicatritzant que té l’Aquileia Milefolium, ja que amb aquesta planta Aquil·les guaria els seus companys durant la Guerra de Troia.


Astronomia: L’origen del nom de 44 de les 88 constel·lacions tenen l’explicació en la mitologia grega. El nom aparentment complex del 63 satèl·lits de Júpiter.

Molts alumnes de matemàtiques interpretarien millor els enumciats dels problemes si sabessin que el sufix –nd- de sumando, multiplicando, dividendo significa “s’ha de”.


Ciències de la Salut: A un futur metge, alumne de ciències de la Salut li convindrà saber un parell d’ètims grecollatins ben presents a través dels quals podrà interpretar un bon grapat de compostos de caire complex: sabent què vol dir hema-, podrà deduir ràpidament compostos com de hematoma, hemoglobina, hematia, hemorroide, paquihema, leucèmia....

Un futur alumne de psicologia farà bé de saber d’on prové el nom de la especialitat que estudia. I si repassa Freud s’adonarà que és bàsic conèixer la mitologia grega per entendre els conceptes de complexe d’Èdip o d’Electra.


D’exemples així en podríem trobar a cabassos per continuar defensant uns estudis que malhauradament, estan desapareixent.

Sait Faik

La poesia de Sait Faik és senzilla, descriptiva, pintoresca, dura. M’agrada perquè és com un quadre de la societat turca de la seva època. El poeta es compadeix del pobre, del desgraciat que treballa per quatre rals, del delinqüent que no té cap altra sortida. Pinta les aigües del Bòsfor, dibuixa el pont, la torre de Galatea. Reprodueix la olor a peix, els crits i els riures dels pescadors de ciutat. Però també entra dins la seva persona i analitza les seves frustracions, les seves debilitat. Present està la seva desesperació a l’hora d’estimar la seva jove amant. Escolpeix estàtues nues dins la seva imaginació...

El Puente
Acaso los hombres se imaginan el Puente
Sin atravesar el Puente?
(...)
Pasadas las diez de la noche, alguien contempla los barcos y las luces, y sonríe.
Ay! Si le compraran un billete, sería tan fácil dar la vuelta al mundo;
El que está a su lado, desea ir, pero no piensa ir,
Para él todo es mentira, fantasía y melancolía.
Los que deambulan buscando un amigo
Deben apartarse de él...
No es posible hacer amigos en el Puente.
Des del Puente sólo se contempla.

Traducció de Mukadder Yaycioglu i Fernando García Burillo

Rampoines inútils

Fa un llarg suspir mentre observa el camí que emprèn el fum que surt de dins seu; en el trajecte, perd l’espessor , i finalment se l’empassa una finestra oberta, tot just quan aconsegueix pintar els seus pensaments del blanc del fum. Truquen al telèfon. Torna a inspirar narguile. Les bombolles repiquen dins del recipient. A l’altra banda una noia amb accent sudamericà li ofereix una oferta d’internet, telèfon i televisió imposible de refutar. Torna a expulsar aire tenyit de blanc. Pensa la manera en treure’s aquella televenedora del damunt sense ser groller; el problema és que mai ha après a dir que no. No li interessa en absolut el què li ofereix aquella companyia. Però no troba la manera. Acaba confessant el seu número de compte, tot signant un contracte virtual “d’alta seguretat” per telèfon. D’aquí tres dies, se sent a l’altra banda del telèfon, vindrà un tècnic a instal•larl-i la línia, i durant el transcurs d’aquesta setmana rebrà un router wifi amb el què podrà navegar per internet a la màxima velocitat.
Des que té aquest telèfon que li van vendre a la porta de casa, no fa més que acumular trastos que li encolomen telemàticament: un coixí per no patir mal de cervicals, una manta elèctrica pel mal d’esquena, una bicicleta estàtica, unes plantilles miraculoses per les sabates, un quit de ganivets infalibles que tallen qualsevol metall com si es tractés de mantega.
Tota la seva casa està coberta per aquests objectes estrafolaris. Ha arribat a tenir por de no poder atravessar el passadís, perquè cada vegada es fa més estret; ja fa temps que no veu el color de les parets. Espera que no vingui cap pintor a oferir-li cap servei.