NOMINA SI NESCIS...

NOMINA SI NESCIS, PERIT ET COGNITIO RERUM/SI DESCONEIXES EL NOM DE LES COSES, DESAPAREIX EL QUÈ EN SAPS D’ELLES


Linné o Linnaeus, pare de la taxonomia científica, ho va dir ben clar: « si nomina nescis, perit et cognitio rerum » (si igores el nom de les coses, també desapareix el coneixement d’elles).


Biologia : L’explicació de qualsevol concepte passa per una definició, que té el seu origen en l’etimologia, que és d’on surt gran part del llenguatge científic: quants estudiants de biologia hi ha que no entenen perquè de vegades l’adjectiu d’un nom científic acaba en -is, i d’altres en –e? (Nasturitium officinale o salvia officinalis).

A ningú que hagi estudiat cultura grega, no se li oblidarà el poder cicatritzant que té l’Aquileia Milefolium, ja que amb aquesta planta Aquil·les guaria els seus companys durant la Guerra de Troia.


Astronomia: L’origen del nom de 44 de les 88 constel·lacions tenen l’explicació en la mitologia grega. El nom aparentment complex del 63 satèl·lits de Júpiter.

Molts alumnes de matemàtiques interpretarien millor els enumciats dels problemes si sabessin que el sufix –nd- de sumando, multiplicando, dividendo significa “s’ha de”.


Ciències de la Salut: A un futur metge, alumne de ciències de la Salut li convindrà saber un parell d’ètims grecollatins ben presents a través dels quals podrà interpretar un bon grapat de compostos de caire complex: sabent què vol dir hema-, podrà deduir ràpidament compostos com de hematoma, hemoglobina, hematia, hemorroide, paquihema, leucèmia....

Un futur alumne de psicologia farà bé de saber d’on prové el nom de la especialitat que estudia. I si repassa Freud s’adonarà que és bàsic conèixer la mitologia grega per entendre els conceptes de complexe d’Èdip o d’Electra.


D’exemples així en podríem trobar a cabassos per continuar defensant uns estudis que malhauradament, estan desapareixent.