Formentera

En arribar el primer que un troba d'aquesta illa són dues coses: la lluminositat encegadora del sol que rebota sobre les parets blanques, i la xafogor que s'aferra al cos sense voler-te deixar.

Baixes del cotxe per preguntar on és l'institut on treballaràs a un edifici que sembla oficial. Hi posa: "Associació de docents de Formentera". El lloc idoni, penso. Li demano l'adreça a un home major, cabells blancs, la xafogor de què parlada enganxada en tots els racons del seu cos. Tranquil em respon que vaig en direcció contrària. Tranquil·lament, torna a entrar al seu despatx a realitzar la seva feina.

Canvio de direcció i veig una sèrie d'edificis que només poden ser instal·lacions educatives. Trepitjo l'institut per primera vegada. Un edifici de color clar, en consonància amb el paisatge que domina l'illa. A dins, cinc o sis professors tant o més desconcertats que jo d'haver anat a parar a una destinació tan estranya. Es parla de la dificultat de trobar casa en un lloc tan poblat en temporada alta. S'intercanvien alguns telèfons. Trucar, buscar...

Exhausta del viatge, m'assec al bar de Can Rafal. Allí ja m'han dit que no tenen cap habitació disponible. Assaboreixo la canya que m'he demanat i veig passar la gent que té la vida solucionada: gent que deu estar en un hostal, en un hotel, que deu viure aquí...

El cambrer es dirigeix a mi:

-És fotut això: apa, te criden i vés cap a Formentera a cercar-te sa vida. És ben fotut això...

Assenteixo. Dic que em costarà molt trobar un lloc on passar la primera nit. Si pugués trobar alguna cosa per aquesta nit...

M'aixeco. He de començar a treballar: demano per tots els racons si algú coneix algú que conegui algú que sàpiga d'algú altre que llogui alguna coseta per la illa...

Entro al supermercat, a la peixateria, als restaurants i als bars. Al forn de pa. Alguns llocs em miren amb cara de circumstàncies: els amos són italians i no en saben res d'això. En d'altres em donen alguns telèfons de contacte... Llocs que es lloguen d'aquí uns dies; esclar, s'ha d'amortitzar la temporada alta...

Sense massa esperances, entro dins un lloc. No sé ben bé quina mena de negoci deu ser, però la porta és oberta. Deixo anar la mateixa cantarella: "que sap d'algú que sàpiga d'algú que conegui algú que..."

-Doncs aquí lloguem apartaments, i justament només me'n queda un que si vols ara mateix t'ensenyo...

Salvada...

El veig. El miro i el remiro. La oferta m'interessa i es nota. Signo contracte. Pago fiança i mes i porto els trastos de dins el cotxe. Una feina que em sembla una delícia tenint en compte en la situació que em trobava fa unes hores...

I ara ja estic aquí, a punt per començar una nova vida. Matriculant-me a tots els idiomes que s'oferten a l'Escola Oficial d'Idiomes, assabentant-me de tota mena de cursets. Fent excursions per la illa, solucionant problemes trivials com l'adquisició d'una televisió o la instal·lació d'internet a casa...